#33 - Tot Comença (27-10-2026). Especial Mariona Escoda

Escoda recorda que va començar a cantar als cinc anys a la Coral Corts Alegres i a estudiar música i violí als set. Explica com va descobrir el cant en solitari, va iniciar el recorregut de música moderna i va començar a actuar. Valora la formació, la disciplina i les amistats que li ha donat la música.

Parlen d’un vídeo enregistrat quan Escoda tenia quinze anys, en què va cantar «Boig per tu» amb l’Oriol i la Mireia, i de l’experiència de gravar les veus i el videoclip. Escoda explica que ja aleshores s’atrevia a cantar i a compartir versions.

Escoda explica que es va presentar a Eufòria per promocionar el seu primer EP i que no esperava arribar tan lluny. Parla de la final, dels reptes de les gales, de la pressió i el cansament, i de la sensació de novetat de la primera edició. També explica per què el format s’ajustava a la seva manera de preservar la vida privada.

Escoda parla de com Eufòria li va permetre dedicar-se a la música i li va donar experiències i reconeixement. Explica com va viure que la gent la reconegués, la pujada i la baixada de seguidors i l’efecte del concurs en la seva autoestima. També reflexiona sobre trobar què vol fer professionalment i mantenir el contacte amb allò que la mou.

La conversa se centra en l’origen emocional d’algunes cançons, la composició i el caràcter autobiogràfic dels seus primers treballs. Escoda parla del perfeccionisme i de l’autoexigència, de la sensació de ser jutjada i de la feina per tornar a cantar des del gaudi. També avança que prepara un projecte musical nou sense donar-ne més detalls.

Escoda explica com ha treballat la veu amb tècniques de cant, logopèdia, teatre musical i treball corporal i mental. Parla de la seva curiositat per aprendre sobre la veu i de la connexió sensorial i meditativa que sent quan canta.

Escoda recorda com va rebre la proposta d’interpretar la Rosa i com va preparar la cançó davant de l’equip. Explica que el paper i altres personatges li van obrir el món de la interpretació, i parla de l’evolució del personatge, de les dificultats vocals i de les funcions i temporades de l’espectacle.

Escoda explica que treballa com a logopeda i professora de cant, amb una dedicació especial als cantants. Diu que va voler continuar vinculada als estudis que havia fet i que combina la feina al centre amb algunes sessions en línia.

Parlen d’un projecte teatral que Escoda va preparar i representar al juliol. Descriu la càrrega interpretativa, la feina de construir un personatge real amb un recorregut emocional i el repte de sortir de la seva zona de confort. Expressa el desig que l’obra es pugui veure en altres llocs, inclòs Valls.

Escoda reflexiona sobre com han canviat les seves preocupacions i diu que li fa por deixar-se portar per la inèrcia de la hiperproductivitat. Explica que intenta reservar temps per descansar, desconnectar i fer activitats que li agraden, sense sentir-se culpable.

Escoda parla del disc i la gira en acústic, amb guitarra, piano i veu, un format que relaciona amb els seus inicis. Compara aquest directe amb els concerts més grans i explica que vol conservar la seva essència en els projectes futurs. També comenta el seu pla de treball, la possibilitat de fer més musicals i alguns compromisos pròxims.

Escoda esmenta la continuació de la gira acústica i altres actuacions, i explica què significa tornar a Valls: hi associa casa, els seus orígens i el contacte amb la gent que coneix. Parla de la il·lusió d’actuar davant del públic vallenc i agraeix el suport i l’acompanyament que ha rebut de la ciutat.